Poc després, el 1939 va casar-se amb Maurizio Sacerdote, un gran especialista en una tècnica desconeguda en aquell moment: el cultiu de teixits «in vitro». Va aconseguir la seva primera feina com a càtedratica d'Histologia a la Facultat de Medicina i, malgrat la política imposada als immigrants, un lloc d'honor en el "camp científic" nacional.
El 1956 el govern la envià als Estats Units cap al Departament de Virologia per a l'estudi d'una vacuna antipoliomielítica del doctor Johnas Salk. Per aquells temps una situació molt greu assolava Argentina: una terrible epidèmia. Eugènia era l'única que podia fer les anàlisis de laboratori. De retorn dels EEUU fou la primera a provar l'eficàcia de la vacuna al país.
Més tard, a l'Institut d'Oncologia, va lluitar contra el càncer, realitzant grans investigacions de ressò internacional i fou membre docent de la càtedra de Biologia de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals.
El 1992 va guanyar el Premi Hipòcrates, el premi més important de medicina a l'Argentina, i publicà una obra complerta de 180 treballs en revistes científiques tant d'àmbit nacional com internacional.
Als 85 anys fou investigadora superior del CONICET, presidenta de l'Institut d'Investigacions Mèdiques d'Albert Einstein i directora d'investigacions de l'Institut Àngel Roffe. Aquí mateix desenvolupà treballs sobre el mal d'Alzheimer, la gènetica i l'oncologia experimental.
Avui dia, amb els seus quasi 100 anys, encara continua estudiant la ciència en benefici dels altres.
Alexander Ramal Ungria