Caterina Albert i Paradís (Victor Català)

(l'Escala, 1869-1966) coneguda amb el sobrenom de Víctor Català fou una escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme.
Va ser novel·lista i narradora, també va escriure poesia i monòlegs teatrals.
El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No va tardar gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català.
Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. Va rebre l'homenatge dels escriptors catalans.
Va morir al seu poble natal l'any 1966.


Biografía

Albert era la filla major supervivent del matrimoni de la burgesia terrateniente de l'Alt Empordà format per Lluís Albert i Parareda, advocat i polític republicà, i Maria dels Dolors Paradís i Farrés, escriptora aficionada de poesia.

Va estudiar solament a l'escola primària, llevat de un any passat en un internat a Girona i de classes particulars de dibuix i pintura en el seu domicili.

En 1890 mor el seu pare i Caterina es fa càrrec dels negocis familiars i de la cura de la seva mare. Aquestes activitats no li van impedir viatjar per Europa i passar algunes temporades en un pis que va llogar en 1904 a Barcelona, on es va relacionar amb intel•lectuals com Joan Maragall, Narcís Oller i Ángel Guimerà.

Els seus últims anys ho va passar postrada en el seu domicili.


Obra

Amb tan sols catorze anys va escriure Parricidi i en 1897 el drama El setè, sant matrimoni. Va aparèixer en l'escena literària en els Jocs Florals d'Olot (Girona) en 1898 on li van premiar la recopilació de poemes, Cant dels mesos i un monòleg, La Infanticida. Aquest últim monòleg va causar escàndol per la temàtica i el to amb que estava escrit. El escàndol va augmentar quan, diversos anys després, es va saber que ho havia escrit una dona. Des de llavors, va signar com Víctor Català. Ja havia usat amb anterioritat el pseudònim masculí Virgili Alacseal en alguns poemes publicats pel periòdic L'Esquella de la Torratxa.

Entre maig de 1904 i abril de 1905 va ser publicada en entregues a la revista Joventut, la seva novel•la més coneguda, Solitud, que va merèixer traduccions a l'alemany, espanyol, francès, i italià i va ser duta al cinema per Roma Guardiet en 1991 .

Obra literària

La vida literària de Víctor Català es podia dividir en tres etapes:
• Modernisme
o El cant dels mesos (1901), poemari.
o Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemari.
o Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs.
o Drames rurals (1902), recull de contes.
o Ombrívoles (1904), recull de contes.
o Caires Vius (1907), recull de contes.
o Solitud (1905), novel•la.
• Segona etapa, del 1907 fins la guerra civil
o La Mare-Balena (1920), recull de contes.
o Contrallums (1930), recull de contes.
o Un film 3.000 metres (1926), novel•la.
o Marines (1928), antologia.
• Postguerra
o Retablo (1944), recull de contes en castellà.
o Mosaic (1946), proses literàries.
o Vida mòlta (1950), recull de contes.
o Jubileu (1951), recull de contes.
o Obres Completes (1951).
o Obres Completes (1972).