La formació i visió feminista de Jane Austen

Jane Austen nasuda el 16 de desembre de 1775 i morta el 18 de juliol de 1817, va ser una destacada novel·lista britànica.
Va néixer en la rectoría de Steventon, Hampshire. La seva família pertanyia a la burgesia agrària, context del que no va sortir i en el qual situa totes les seves obres, sempre entorn del matrimoni del seu protagonista.
L'interès que l'obra de Jane Austen segueix despertant avui dia mostra la vigència del seu pensament i la influència que ha tingut en la literatura posterior.

Inicis i formació com escriptora.
No se sap exactament quan Jane Austen va començar a escriure. però seria al voltant
dels seus 16 anys, ja que disposava d'un bon nombre d'exemplars emmagatzemats. Els seus primers treballs es caracteritzen per ser d'una extensió lleugerament inferior a la de les seves obres més madures.
No creu estrictament en la figura de la institutriu, tan comuna en l'època, per a criar als nens, i així ho posa de manifest en boca d'Elizabeth, la protagonista d'Orgull i Prejudici. És evident que Austen, malgrat el seu presumpte aïllament literari, no era aliena a les tendències del seu temps, i així ho exposa en les seves obres, sobretot en el vinculat a la figura de la dona.
Poc abans de la seva mort Austen va confessar a la seva neboda Louisa Knight que hagués desitjat "escriure menys i llegir més''. Tampoc va voler, en vida, publicar algunes de les seves obres, a causa de que les considerava impròpies. Va ser llavors quan es va proposar polir les seves faltes d'estil
Crítica feminista.
La mentalitat que imprimeix en les seves obres és únicament femenina, associada a una dona que disposa de temps suficient com per a explorar el món que li envolta, assistir a balls i conferències.
Els seus escrits exposen sovint les peculiaritats de la ingenuïtat i l'absurd de la ment humana. També inclouen mostres de tolerància, paciència i caritat. L'escriptora, a més, presenta trets d'incredulitat, i ensenya als seus lectors els errors comesos per l'home, distanciant-los amb cert to humorístic, del que generalment s'associa amb la idea del que està bé i del que està malament.