divendres, 26 de març del 2010

UNA MICA DE LA VIDA DE LA PINTORA FRIDA KAHLO



Magdalena Carmen Frida Kahlo i Calderón va néixer a Coyoacán el 6 de juliol de 1907 i va morir en la mateixa ciutat el 13 de juliol de 1954.

Des de molt nena va patit varies malalties de salut, va tenir poliomielitis i gracies a això li van quedar serioses seqüeles. L’any 1925 un greu accident li va provocar una fractura de columna vertebral i altres danys físics, pel que va estar molt temps postrada en cadira de rodes. Se li van efectuar 32 operacions al llarg de la seva vida, va haver d’usar cotilles i mecanismes diversos; vivències que es reflecteixen en les seves pintures. L’any 1953 van haver de amputarli una cama a causa de la gangrena, fet que la va sumir en depressió, el que la va dur a intentar suïcidar-se. L’any 1929 es va casar amb Diego Rivera, molt mes vell que ella i de físic molt més gran.

La parella va viure amor, aventures amoroses amb altres persones, odis, divorci que va durar només un any, crítica creativa sobre l’art de cadascun. Frida va viure un romanç amb Trotsky quan aquest va viure en la llar del matrimoni Ribera; després va ser acusada de la mort del líder comunista, pel que va ser arrestada però al poc temps va assolir la llibertat.

Va conèixer a moltes personalitats de l'ambient artístic, entre ells a Picasso.

La Casa Blava, el seu lloc natal, que guarda les seves cendres, va ser convertit en Museu Frida Kahlo.

Mirem els quadres de Frida Khalo en aquests videos musicals
I en aquest altre video

En la seva pintura utilitzava tècniques i temes estrets del folklore i de l’art popular del seu país. Més tard, va afegir elements, l’espai pictòric i la juxtaposició d’ objectes van potenciar l’ impacte de la seva obra, que va ser relacionada amb el moviment surrealista.
Va realizar alguns esplèndits retrats de nens però la majoria de quadres representen fundamentalment la seva experiència personal. Una de les seves frases foren “Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad”.


En aquests quadres es pot veure com Kahlo volia mostra al món la verdadera "dona".


































divendres, 12 de març del 2010

LA VIDA ESPIRITURAL DE CLARA SCHUMANN

La gran fortaleza espiritual de la Clara Schumann


"Alguna vegada vaig creure que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea, una dona no ha de desitjar compondre. Cap ha estat capaç de fer-ho, així que, què podria esperar jo?"

Valorem les paraules de la Clara després d'escoltar aquesta peça.



Aquestes van estar les paraules de la Clara. Tot i que va tenir que suportar una vida dura com artista i plena de tragèdies en l'àmbit personal, com la separació dels seus pares, la mort prematura de diversos dels seus fills i l'intent de suïcidi i la posterior mort del seu marit, Clara Schumann va seguir endavant, gràcies a la seva força espiritual.


Tot i lluïtar per ser feliç, tenia algunes inseguretats.


Com a compositora, per exemple, dubtava del seu talent, sense importar que fos evident. No es considerava bella físicament, tot i que era una bella dona i fins i tot com a pianista, després d'escoltar Liszt qui, per cert, la admirava i la reconeixia com a gran pianista i compositora pensava que, si bé tocava millor que les dones pianistes de l'època, no tenia res a fer front al virtuós d'origen hongarès.

Clara no era precisament una dona "feminista", però, va ser una dona fora de sèrie en molts aspectes. Per aquell temps, era freqüent trobar "nenes prodigi" que tocaven molt bé obres de gran dificultat i conquerien al públic amant de la música,però la majoria d'aquestes joves, quan arribaven a certa edat, deixaven el concertista i es dedicaven a la llar, a donar classes o altres activitats musicals, allunyades dels escenaris.

 A diferència d'aquestes dones, la carrera de la Clara va continuar en els més alts nivells professionals fins pocs anys abans de morir. Tot això sense oblidar que organitzava vida d'esposa, mare i compositora).

Acabem escoltant una peça per a piano


dijous, 11 de març del 2010

Dia de la Dona - Oscar en femení




Encetem aquest bloc amb una dona, Kathryn Bigelow, la primera oscaritzada pel guardó a millor direcció. Sis estatuetes s'ha emportat aquesta setmana The Hurt Locker: a la pel•lícula, a la direcció, al guió adaptat, al muntatge, al so i a l'edició sonora.

També ha estat la primera dona que ha guanyat el premi al millor director que atorga el Sindicat de Directors d'Estats Units. Ademés ha guanyat els premis BAFTA i GLOBUS D'OR a millor pel·lícula i millor director, per a la mateixa pel·lícula.
Altres pel·lícules de la directora són Near Dark i Point Break.