Eugènia Sacerdote de Lustig

Eugènia Sacerdote de Lusting va néixer el 1910 a Torí, Itàlia. Va ser una química i biòloga que va estudiar a la Universitat de la mateixa ciutat, un dels centres de recerca més avançats que hi havia a Europa en aquella època. A causa de les lleis antisemites va haver d'emigrar a Argentina on es va convetir en una veritable pionera en l'àmbit científic al país, tot i que no tenia els mateixos mitjans com a Itàlia.

Poc després, el 1939 va casar-se amb Maurizio Sacerdote, un gran especialista en una tècnica desconeguda en aquell moment: el cultiu de teixits «in vitro». Va aconseguir la seva primera feina com a càtedratica d'Histologia a la Facultat de Medicina i, malgrat la política imposada als immigrants, un lloc d'honor en el "camp científic" nacional.

El 1956 el govern la envià als Estats Units cap al Departament de Virologia per a l'estudi d'una vacuna antipoliomielítica del doctor Johnas Salk. Per aquells temps una situació molt greu assolava Argentina: una terrible epidèmia. Eugènia era l'única que podia fer les anàlisis de laboratori. De retorn dels EEUU fou la primera a provar l'eficàcia de la vacuna al país.

Més tard, a l'Institut d'Oncologia, va lluitar contra el càncer, realitzant grans investigacions de ressò internacional i fou membre docent de la càtedra de Biologia de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals.

El 1992 va guanyar el Premi Hipòcrates, el premi més important de medicina a l'Argentina, i publicà una obra complerta de 180 treballs en revistes científiques tant d'àmbit nacional com internacional.

Als 85 anys fou investigadora superior del CONICET, presidenta de l'Institut d'Investigacions Mèdiques d'Albert Einstein i directora d'investigacions de l'Institut Àngel Roffe. Aquí mateix desenvolupà treballs sobre el mal d'Alzheimer, la gènetica i l'oncologia experimental.

Avui dia, amb els seus quasi 100 anys, encara continua estudiant la ciència en benefici dels altres.

Alexander Ramal Ungria

HYPATIA D'ALEXANDRIA

Hypatia és la primera dona matemàtica reconeguda. Va nèixer al voltant de l'any 370 d C.. Era una filòsofa i mestra neoplatònica grega. Matemàtica i astrònoma. El seu pare era l'astrònom Teò. Ell va ser el que la va incitar a dedicar-se a la ciència. El seu aprenentatge va arribar-li del museu on treballava el seu pare i, on més endavant, acabaria treballant ella. Va fer de mestra en la seva pròpia casa a cristians i pagans que van ocupar càrrecs importants. Entre ells s'hi destaquen el bisbe Sinesi de Cirene i el prefecte d'Egipte Orestes. S'ha convertit en un gran mite.

La seva mort va ser al voltant de l'any 450 d. C. (més o menys als seus 45 o 60 anys), a mans dels cristians.

HYPATIA

Era una filòsofa i mestra neoplatònica grega. Matemàtica i astrònoma. Era filla de l'astrònom Teó. És la primera dona matemàtica reconeguda. A principis del segle V era membre i líder de l'escola neoplatònica dAlexandria. Va fer de mestra, a la seva pròpia casa, a cristians i pagans que van ocupar càrrecs importants, entre els quals destaquen el bisbe Sinesi de Cirene i al prefecte d'Egipte Orestes. S'ha convertit en un gran mite.

Va morir als 45 o 60 anys ( no es sap la seva mort exacta perquè no s'ha arribat a saber la seva data de naixement). Va ser assassinada pels cristians acusada de bruixeria.

HYPATIA, DE CIENTÍFICA A LLEGENDA

Hypatia, va ser considerada la primera dona científica. Era una dona molt intel·ligent i bella, però va tenir que renunciar al matrimoni i a la seva part més femenina, per centrar-se a cultivar la seva ment. Es podria dir que estava casada amb la ciència.

Va néixer cap al voltant de l'any 370 d.C. De la seva mare no hi ha gaire o gens d'informació, del seu pare, però, sabem que era un filòsof i matemàtic anomenat Teó. Ell va fer que la seva filla s'interessés en cultivar la ment, la portava a diferents cursos on li donaven unes petites classes. On més va estudiar i aprendre va ser al museu d'Alexandria, on treballava el seu pare, i on en un futur treballaria ella.

D'ella no hi ha gaires documents. Només deduïm, intuïm i tenim alguna referència de que Hypatia va escriure alguns documents (alguns firmats per pseudònims) com Aritmética de Diofant, Geometria de les còniques de Apoloni, ... entre altres.

Va morir aproximadament a l'any 415 D. C.

Inés Subirà Cruz
4rt A ESO

HYPATIA

• Es considera la primera dona matemàtica segons la història escrita nascuda prop de l'any 370 després de Crist Filla d'un professor de matemàtiques qui volia crear un ésser humà perfecte, Hipatia va ser el seu resultat. La ensinistrà tant física com mentalment. A l'escola d'Atenes es va convertir en mestra i es va fer molt popular com matemàtica escriure diversos documents, entre ells, Sobre el Con Astronòmic de Diafanto on es parla d'equacions de primer i segon grau. Va crear el astrolabi i la esfera plana. Va inventar un aparell per a aigua destil lada, un per mesurar el nivell de l'aigua i un per a determinar la gravetat específica dels líquids. Ademés se li va atribuir més tard un aeròmetre o hidroscopi. Mai es va casar i Cyril la va manar a matar l'any 415 després de Crist mentre era patriarca d'Alexandria perquè creia que seria millor servit si sacrificava a una dona verge.

Carla Refazine Aparicio 4rtB

Jane Goodall

Nascuda en el si d'una família modesta i d'escassos recursos, no va poder estudiar en acabar l'escola. Va treballar de Garzón (cambrera) per
guanyar-se la vida fins que un dia una amiga la convida a Àfrica en 1957.
A causa dels seus escassos recursos haver de treballar de cambrera durant mesos per poder aconseguir diners. A l'Àfrica coneix al científic Louis Leakey, mentor de Dian Fossey i Biruté Galdikas qui, impressionat per la seva determinació, la contracta com a secretària. Ell la convida a participar d' un projecte d'estudi de ximpanzés a Tanzània el 1960. Àfrica li canviaria la vida per sempre.
Després d'observar el comportament dels ximpanzés salvatges durant mesos, un dia descobreix a un individu introduint un pal (que prèviament
havia tallat i esfullat) en un forat d'un termiter per treure tèrmits i així menjar-. Amb aquest descobriment, Jane Goodall va demostrar
que el concepte que fins llavors s'havia de que l'espècie humana era
l'única que fabricava i usava eines era fals.
També va introduir una nova variant en l'estudi dels animals posant un nom a cada individu i no un nombre com es feia llavors.
L'any 1965 estableix el centre de recerca Gomba Stream. El mateix any va obtenir un doctorat a la Universitat de Cambridge.

Adrià Caberol Rosell 4rtA

HYPATIA, primera dona científica

Hypatia d'Alexandria és considerada per molts la primera dona científica de la història. En un temps en què les dones no tenien accés al saber, Hipàtia va aconseguir obrir-se camí en la ciència i arribar a tenir un gran reconeixement públic. Per a això va haver de renunciar al matrimoni i a la seva faceta més femenina.

Encara que no es compta amb dades sobre la mare d'Hipàtia, sí que sabem que el seu pare va ser el filòsof i matemàtic Teó d'Alexandria, que sempre va vigilar molt de prop la seva educació. Segons registres de l'època, aquest desitjava que la seva filla fos "un ésser humà perfecte".

Va arribar a simbolitzar el coneixement i la ciència que els primers cristians van identificar amb el paganisme. Aquells eren temps difícils per als pagans, ja que el cristianisme s'estava imposant a Alexandria.

Hypatia es va negar a trair les seves idees i convertir-se al cristianisme pel que va ser acusada de conspiració contra el líder cristià d'Alexandria. Aquesta acusació va ser aprofitada per un grup de fanàtics religiosos que, d'una manera cruel, van posar fi a la seva vida.

A més de la filosofia, matemàtiques i astronomia, es va interessar per la mecànica i les tecnologies pràctiques. En les Cartes a Sinesi estan inclosos els seus dissenys per a diversos instruments, incloent un astrolabi pla, que ens serveix per mesurar la posició de les estrelles, els planetes i el Sol.

Laia Guzman Carrasco 4tA

Marie Curie i la radioactivitat

Va néixer a Varsòvia el 7 de novembre de 1867, i va morir a Sallanches, el 4 de juliol de 1934. Va ser la cinquena filla del matrimoni de Ladislas Sklodowska, professor de física i matemàtiques de liceu, i de Bronislaw Boguska, qui era mestra, pianista i cantant. Des de molt jove, Marie va demostrar posseir una excel lent memòria i una gran capacitat d'estudi, era amant de la lectura, la història natural i la física. Alumna brillant i madura, amb una capacitat excepcional de concentració, Marie somnia amb fer una carrera científica, un somni inconcebible en aquella època per a una dona, més encara en el seu país, ja que les universitats estaven prohibides per a les dones.Va passar moltes penúries que li impedien estudiar encara que, no obtant això, la seva indestructible voluntat li permet obtenir una llicenciatura de física i després de matemàtiques. El 1895 es casa amb Pierre Curie , lliure pensador conegut pels seus treball de Cristalografia i magnetisme. La parella compartia la mateixa passió per la ciènca, i junts, van descobrir dos del elements més radioactius que hi ha: El Radi i el Poloni, va ser per aquesta troballa que la parella va rebre el premi nobel el 1903. Quan Pierre va morir, el 15 novembre 1906 Marie Curie va donar la seva primera lliçó a la universitat; l'expectació fou màxima, ja que es tractava de la primera vegada que una dona impartia una classe a la universitat. Marie continuà les seves investigacions amb molta tenacitat i dedicació, així doncs, el 1911 va guanyar el segon Nobel per aïllar el radi i estudiar les seves propietats químiques. Quan esclata la I Guerra Mundial, Madame Curie estava segura que els raigs X serien un gran avanç mèdic i també que podrien funcionar per a localitzar les bales en els pacients; així doncs, nasqueren les primeres radiografies.Les seves habilitats ja eren de renom internacional, pel que va viatjar amb les seves filles, per tot el món, per donar conferències sobre el radi. Quan aquesta magnífica i brillant dona va complir 67 anys, va morir de leucèmia, causada probablement per la sobre exposició a alts nivells de radiació, durant els seus treballs i estudis. Després de la seva mort, en el seu honor, l'Institut del Radi del qual ella n'havia estat la directora,es va convertir en l'Institut Curie.

Cristina Escala Abad 4t A Eso

Hypatia

Hipàtia d'Alexandria va nèixer l'any 355 d.C i va morir l'any 415.

Fou una filòsofa neoplatònica natural d'Alexandria a la província romana d'Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l'astronomia.

Fou membre i cap de l'Escola neoplàtonica d'Alexandria. És considerada la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

Filla de Teó, matemàtic i cap del Museu d'Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l'obra filosòfica i matemàtica del seu pare.

Hypatia va morir a una edat molt avançada, 45 o 60 anys.
El seu assassinat es va produir en el marc de l'hostilitat cristiana contra el declinant paganisme i les lluites polítiques entre les diferents faccions de l'Església


Totes les obres d'Hipàtia s'han perdut i només se'n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:

• Comentari a l'Aritmètica de Diofant d'Alexandria.
• Comentari a la Cònica d'Apol·loni de Perge.
• Edició del comentari del seu pare Teó a l'Almagest de Ptolemeu i als Elements d'Euclides.
• Perfeccionament de l'astrolabi
  

Aquí dono una adreça de música de Hypatia

Jessica Luque 4tA

Hypatia d'Alexandria

HIPÀTIA

Hipàtia d'Alexandria, va ser filla de Teó. Va ser un filòsofa neoplàtonica a Egipte que va destacar les matemàtiques i l'astronomía.
Era la priemra dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
Es diu que va arribar a presidir l'escola neoplatònica de Plotí a Alexandria. Tambè va ser considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme. La van acusar d'exessiva familiaritat amb el prefecte i d'haver influït en ell per enverinar les relacions amb Ciril.
L'any 415 quan va tornar a casa va ser sorpresa al carrer per fanàtics, cristians encapçalats per un lector anomenat Pere.La van arrossegar del seu carro fins a una esglèsia on la van despullar i la van assassinar amb carn viva amb ostres i la van escuarterar.

Anna Llauradó

Hypatia la dona que va estimar la ciència.

Hypatia d'Alexandria:

Hipàtia d'Alexandria va neixer l'any 355 i morir a l'any 415.

El seu pare era Teó, un gran matemàtic.

Hypatia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de l'època. Va arribar a simbolitzar el coneixement i la ciència que els primers cristians van identificar amb el paganisme.

Van ser èpoques de persecució per a tot aquell que no es convertís al cristianisme i renegués de tots els coneixements adquirits. Hypatia es va negar a trair les seves idees i convertir-se al cristianisme pel que va ser acusada de conspiració contra el líder cristià d'Alexandria. Aquesta acusació va ser aprofitada per un grup de fanàtics religiosos que, d'una manera cruel, van posar fi a la seva vida.

Va ser assassinada, mentre tornava a casa en el seu carruatge.La van colpejar i arrossegar per tota la ciutat. La van despullar, la van esquarterar amb petxines marines i les seves restes van ser passejats, en senyal de triomf, per tota la ciutat fins arribar al Ciraneu (el crematori) on la incinerarien.

El seu treball més extens va ser en àlgebra. Va escriure un comentari sobre l'Aritmètica de Diofant en el qual incloïa solucions alternatives i nous problemes. També va escriure, en vuit llibres, un tractat sobre la geometria de les Còniques d'Apoloni.

Idoia Balboa Aguayo

4rt A