Hypatia d'Alexandria és considerada per molts la primera dona científica de la història. En un temps en què les dones no tenien accés al saber, Hipàtia va aconseguir obrir-se camí en la ciència i arribar a tenir un gran reconeixement públic. Per a això va haver de renunciar al matrimoni i a la seva faceta més femenina.
Encara que no es compta amb dades sobre la mare d'Hipàtia, sí que sabem que el seu pare va ser el filòsof i matemàtic Teó d'Alexandria, que sempre va vigilar molt de prop la seva educació. Segons registres de l'època, aquest desitjava que la seva filla fos "un ésser humà perfecte".
Va arribar a simbolitzar el coneixement i la ciència que els primers cristians van identificar amb el paganisme. Aquells eren temps difícils per als pagans, ja que el cristianisme s'estava imposant a Alexandria.
Hypatia es va negar a trair les seves idees i convertir-se al cristianisme pel que va ser acusada de conspiració contra el líder cristià d'Alexandria. Aquesta acusació va ser aprofitada per un grup de fanàtics religiosos que, d'una manera cruel, van posar fi a la seva vida.
A més de la filosofia, matemàtiques i astronomia, es va interessar per la mecànica i les tecnologies pràctiques. En les Cartes a Sinesi estan inclosos els seus dissenys per a diversos instruments, incloent un astrolabi pla, que ens serveix per mesurar la posició de les estrelles, els planetes i el Sol.
Laia Guzman Carrasco 4tA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada