Hypatia de Alejandría, la primera mujer astrónoma

Brillante y de gran belleza, es la primera fémina dedicada a la ciencia cuya vida está bien documentada.
Hypatia de Alejandría es considerada por muchos la primera mujer científica de la historia. En un tiempo en el que las mujeres no tenían acceso al saber, Hypatia consiguió abrirse camino en la ciencia y llegar a tener un gran reconocimiento público. Para ello tuvo que renunciar al matrimonio y a su faceta más femenina.

Tan respetable com fría.


Hypatia cultivó varias disciplinas: filosofía, matemáticas, astronomía y música
Alrededor del año 370 d.C. nació Hypatia en Alejandría. Con el tiempo se convertiría en una mujer brillante y con una gran belleza. Es la primera mujer dedicada a la ciencia cuya vida está
bien documentada.

TITO 4t A

Eugènia Sacerdote de Lustig

Eugènia Sacerdote de Lusting va néixer el 1910 a Torí, Itàlia. Va ser una química i biòloga que va estudiar a la Universitat de la mateixa ciutat, un dels centres de recerca més avançats que hi havia a Europa en aquella època. A causa de les lleis antisemites va haver d'emigrar a Argentina on es va convetir en una veritable pionera en l'àmbit científic al país, tot i que no tenia els mateixos mitjans com a Itàlia.

Poc després, el 1939 va casar-se amb Maurizio Sacerdote, un gran especialista en una tècnica desconeguda en aquell moment: el cultiu de teixits «in vitro». Va aconseguir la seva primera feina com a càtedratica d'Histologia a la Facultat de Medicina i, malgrat la política imposada als immigrants, un lloc d'honor en el "camp científic" nacional.

El 1956 el govern la envià als Estats Units cap al Departament de Virologia per a l'estudi d'una vacuna antipoliomielítica del doctor Johnas Salk. Per aquells temps una situació molt greu assolava Argentina: una terrible epidèmia. Eugènia era l'única que podia fer les anàlisis de laboratori. De retorn dels EEUU fou la primera a provar l'eficàcia de la vacuna al país.

Més tard, a l'Institut d'Oncologia, va lluitar contra el càncer, realitzant grans investigacions de ressò internacional i fou membre docent de la càtedra de Biologia de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals.

El 1992 va guanyar el Premi Hipòcrates, el premi més important de medicina a l'Argentina, i publicà una obra complerta de 180 treballs en revistes científiques tant d'àmbit nacional com internacional.

Als 85 anys fou investigadora superior del CONICET, presidenta de l'Institut d'Investigacions Mèdiques d'Albert Einstein i directora d'investigacions de l'Institut Àngel Roffe. Aquí mateix desenvolupà treballs sobre el mal d'Alzheimer, la gènetica i l'oncologia experimental.

Avui dia, amb els seus quasi 100 anys, encara continua estudiant la ciència en benefici dels altres.

Alexander Ramal Ungria

HYPATIA D'ALEXANDRIA

Hypatia és la primera dona matemàtica reconeguda. Va nèixer al voltant de l'any 370 d C.. Era una filòsofa i mestra neoplatònica grega. Matemàtica i astrònoma. El seu pare era l'astrònom Teò. Ell va ser el que la va incitar a dedicar-se a la ciència. El seu aprenentatge va arribar-li del museu on treballava el seu pare i, on més endavant, acabaria treballant ella. Va fer de mestra en la seva pròpia casa a cristians i pagans que van ocupar càrrecs importants. Entre ells s'hi destaquen el bisbe Sinesi de Cirene i el prefecte d'Egipte Orestes. S'ha convertit en un gran mite.

La seva mort va ser al voltant de l'any 450 d. C. (més o menys als seus 45 o 60 anys), a mans dels cristians.

HYPATIA

Era una filòsofa i mestra neoplatònica grega. Matemàtica i astrònoma. Era filla de l'astrònom Teó. És la primera dona matemàtica reconeguda. A principis del segle V era membre i líder de l'escola neoplatònica dAlexandria. Va fer de mestra, a la seva pròpia casa, a cristians i pagans que van ocupar càrrecs importants, entre els quals destaquen el bisbe Sinesi de Cirene i al prefecte d'Egipte Orestes. S'ha convertit en un gran mite.

Va morir als 45 o 60 anys ( no es sap la seva mort exacta perquè no s'ha arribat a saber la seva data de naixement). Va ser assassinada pels cristians acusada de bruixeria.

HYPATIA, DE CIENTÍFICA A LLEGENDA

Hypatia, va ser considerada la primera dona científica. Era una dona molt intel·ligent i bella, però va tenir que renunciar al matrimoni i a la seva part més femenina, per centrar-se a cultivar la seva ment. Es podria dir que estava casada amb la ciència.

Va néixer cap al voltant de l'any 370 d.C. De la seva mare no hi ha gaire o gens d'informació, del seu pare, però, sabem que era un filòsof i matemàtic anomenat Teó. Ell va fer que la seva filla s'interessés en cultivar la ment, la portava a diferents cursos on li donaven unes petites classes. On més va estudiar i aprendre va ser al museu d'Alexandria, on treballava el seu pare, i on en un futur treballaria ella.

D'ella no hi ha gaires documents. Només deduïm, intuïm i tenim alguna referència de que Hypatia va escriure alguns documents (alguns firmats per pseudònims) com Aritmética de Diofant, Geometria de les còniques de Apoloni, ... entre altres.

Va morir aproximadament a l'any 415 D. C.

Inés Subirà Cruz
4rt A ESO

HYPATIA

• Es considera la primera dona matemàtica segons la història escrita nascuda prop de l'any 370 després de Crist Filla d'un professor de matemàtiques qui volia crear un ésser humà perfecte, Hipatia va ser el seu resultat. La ensinistrà tant física com mentalment. A l'escola d'Atenes es va convertir en mestra i es va fer molt popular com matemàtica escriure diversos documents, entre ells, Sobre el Con Astronòmic de Diafanto on es parla d'equacions de primer i segon grau. Va crear el astrolabi i la esfera plana. Va inventar un aparell per a aigua destil lada, un per mesurar el nivell de l'aigua i un per a determinar la gravetat específica dels líquids. Ademés se li va atribuir més tard un aeròmetre o hidroscopi. Mai es va casar i Cyril la va manar a matar l'any 415 després de Crist mentre era patriarca d'Alexandria perquè creia que seria millor servit si sacrificava a una dona verge.

Carla Refazine Aparicio 4rtB

Jane Goodall

Nascuda en el si d'una família modesta i d'escassos recursos, no va poder estudiar en acabar l'escola. Va treballar de Garzón (cambrera) per
guanyar-se la vida fins que un dia una amiga la convida a Àfrica en 1957.
A causa dels seus escassos recursos haver de treballar de cambrera durant mesos per poder aconseguir diners. A l'Àfrica coneix al científic Louis Leakey, mentor de Dian Fossey i Biruté Galdikas qui, impressionat per la seva determinació, la contracta com a secretària. Ell la convida a participar d' un projecte d'estudi de ximpanzés a Tanzània el 1960. Àfrica li canviaria la vida per sempre.
Després d'observar el comportament dels ximpanzés salvatges durant mesos, un dia descobreix a un individu introduint un pal (que prèviament
havia tallat i esfullat) en un forat d'un termiter per treure tèrmits i així menjar-. Amb aquest descobriment, Jane Goodall va demostrar
que el concepte que fins llavors s'havia de que l'espècie humana era
l'única que fabricava i usava eines era fals.
També va introduir una nova variant en l'estudi dels animals posant un nom a cada individu i no un nombre com es feia llavors.
L'any 1965 estableix el centre de recerca Gomba Stream. El mateix any va obtenir un doctorat a la Universitat de Cambridge.

Adrià Caberol Rosell 4rtA

HYPATIA, primera dona científica

Hypatia d'Alexandria és considerada per molts la primera dona científica de la història. En un temps en què les dones no tenien accés al saber, Hipàtia va aconseguir obrir-se camí en la ciència i arribar a tenir un gran reconeixement públic. Per a això va haver de renunciar al matrimoni i a la seva faceta més femenina.

Encara que no es compta amb dades sobre la mare d'Hipàtia, sí que sabem que el seu pare va ser el filòsof i matemàtic Teó d'Alexandria, que sempre va vigilar molt de prop la seva educació. Segons registres de l'època, aquest desitjava que la seva filla fos "un ésser humà perfecte".

Va arribar a simbolitzar el coneixement i la ciència que els primers cristians van identificar amb el paganisme. Aquells eren temps difícils per als pagans, ja que el cristianisme s'estava imposant a Alexandria.

Hypatia es va negar a trair les seves idees i convertir-se al cristianisme pel que va ser acusada de conspiració contra el líder cristià d'Alexandria. Aquesta acusació va ser aprofitada per un grup de fanàtics religiosos que, d'una manera cruel, van posar fi a la seva vida.

A més de la filosofia, matemàtiques i astronomia, es va interessar per la mecànica i les tecnologies pràctiques. En les Cartes a Sinesi estan inclosos els seus dissenys per a diversos instruments, incloent un astrolabi pla, que ens serveix per mesurar la posició de les estrelles, els planetes i el Sol.

Laia Guzman Carrasco 4tA

Marie Curie i la radioactivitat

Va néixer a Varsòvia el 7 de novembre de 1867, i va morir a Sallanches, el 4 de juliol de 1934. Va ser la cinquena filla del matrimoni de Ladislas Sklodowska, professor de física i matemàtiques de liceu, i de Bronislaw Boguska, qui era mestra, pianista i cantant. Des de molt jove, Marie va demostrar posseir una excel lent memòria i una gran capacitat d'estudi, era amant de la lectura, la història natural i la física. Alumna brillant i madura, amb una capacitat excepcional de concentració, Marie somnia amb fer una carrera científica, un somni inconcebible en aquella època per a una dona, més encara en el seu país, ja que les universitats estaven prohibides per a les dones.Va passar moltes penúries que li impedien estudiar encara que, no obtant això, la seva indestructible voluntat li permet obtenir una llicenciatura de física i després de matemàtiques. El 1895 es casa amb Pierre Curie , lliure pensador conegut pels seus treball de Cristalografia i magnetisme. La parella compartia la mateixa passió per la ciènca, i junts, van descobrir dos del elements més radioactius que hi ha: El Radi i el Poloni, va ser per aquesta troballa que la parella va rebre el premi nobel el 1903. Quan Pierre va morir, el 15 novembre 1906 Marie Curie va donar la seva primera lliçó a la universitat; l'expectació fou màxima, ja que es tractava de la primera vegada que una dona impartia una classe a la universitat. Marie continuà les seves investigacions amb molta tenacitat i dedicació, així doncs, el 1911 va guanyar el segon Nobel per aïllar el radi i estudiar les seves propietats químiques. Quan esclata la I Guerra Mundial, Madame Curie estava segura que els raigs X serien un gran avanç mèdic i també que podrien funcionar per a localitzar les bales en els pacients; així doncs, nasqueren les primeres radiografies.Les seves habilitats ja eren de renom internacional, pel que va viatjar amb les seves filles, per tot el món, per donar conferències sobre el radi. Quan aquesta magnífica i brillant dona va complir 67 anys, va morir de leucèmia, causada probablement per la sobre exposició a alts nivells de radiació, durant els seus treballs i estudis. Després de la seva mort, en el seu honor, l'Institut del Radi del qual ella n'havia estat la directora,es va convertir en l'Institut Curie.

Cristina Escala Abad 4t A Eso

Hypatia

Hipàtia d'Alexandria va nèixer l'any 355 d.C i va morir l'any 415.

Fou una filòsofa neoplatònica natural d'Alexandria a la província romana d'Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l'astronomia.

Fou membre i cap de l'Escola neoplàtonica d'Alexandria. És considerada la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

Filla de Teó, matemàtic i cap del Museu d'Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l'obra filosòfica i matemàtica del seu pare.

Hypatia va morir a una edat molt avançada, 45 o 60 anys.
El seu assassinat es va produir en el marc de l'hostilitat cristiana contra el declinant paganisme i les lluites polítiques entre les diferents faccions de l'Església


Totes les obres d'Hipàtia s'han perdut i només se'n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:

• Comentari a l'Aritmètica de Diofant d'Alexandria.
• Comentari a la Cònica d'Apol·loni de Perge.
• Edició del comentari del seu pare Teó a l'Almagest de Ptolemeu i als Elements d'Euclides.
• Perfeccionament de l'astrolabi
  

Aquí dono una adreça de música de Hypatia

Jessica Luque 4tA

Hypatia d'Alexandria

HIPÀTIA

Hipàtia d'Alexandria, va ser filla de Teó. Va ser un filòsofa neoplàtonica a Egipte que va destacar les matemàtiques i l'astronomía.
Era la priemra dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
Es diu que va arribar a presidir l'escola neoplatònica de Plotí a Alexandria. Tambè va ser considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme. La van acusar d'exessiva familiaritat amb el prefecte i d'haver influït en ell per enverinar les relacions amb Ciril.
L'any 415 quan va tornar a casa va ser sorpresa al carrer per fanàtics, cristians encapçalats per un lector anomenat Pere.La van arrossegar del seu carro fins a una esglèsia on la van despullar i la van assassinar amb carn viva amb ostres i la van escuarterar.

Anna Llauradó

Hypatia la dona que va estimar la ciència.

Hypatia d'Alexandria:

Hipàtia d'Alexandria va neixer l'any 355 i morir a l'any 415.

El seu pare era Teó, un gran matemàtic.

Hypatia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de l'època. Va arribar a simbolitzar el coneixement i la ciència que els primers cristians van identificar amb el paganisme.

Van ser èpoques de persecució per a tot aquell que no es convertís al cristianisme i renegués de tots els coneixements adquirits. Hypatia es va negar a trair les seves idees i convertir-se al cristianisme pel que va ser acusada de conspiració contra el líder cristià d'Alexandria. Aquesta acusació va ser aprofitada per un grup de fanàtics religiosos que, d'una manera cruel, van posar fi a la seva vida.

Va ser assassinada, mentre tornava a casa en el seu carruatge.La van colpejar i arrossegar per tota la ciutat. La van despullar, la van esquarterar amb petxines marines i les seves restes van ser passejats, en senyal de triomf, per tota la ciutat fins arribar al Ciraneu (el crematori) on la incinerarien.

El seu treball més extens va ser en àlgebra. Va escriure un comentari sobre l'Aritmètica de Diofant en el qual incloïa solucions alternatives i nous problemes. També va escriure, en vuit llibres, un tractat sobre la geometria de les Còniques d'Apoloni.

Idoia Balboa Aguayo

4rt A

HYPATIA D'ALEXANDRIA

Hypatia d'Alexandria va ser la primera dona que va desenvolupar les matemàtiques. Hypatia era filla del matemàtic i filòsof Teó d'Alexandria i segurament Hypatia va estudiar matemàtiques sota la guia i instucció del seu pare. Hypatia va arribar a ser directora de l'escola platònica d'Alexandria cap al 400 d.C. Allà feia classes de matemàtiques i de filosofia neoplatònica. Hypatia basava els seus ensenyaments en les de Plotí (fundador del Neoplatonisme), i de Lámbico (un dels desenvolupadors del Neoplatonisme al voltant del 300 d.C.Hypatia va arribar a simbolitzar aprenentage i ciència, el que els primers cristians ho identificaven amd el paganisme. Entre els alumnes als qui ensenyava Hypatia hi havia molts cristians importants. Un dels més famosos és Sinesio de Cirerne, que després seria bisbe de Temópolis. Sinesio escrivia moltes cartes a Hypatia, i era un noi que estava ple d'admiració i respecte per les habilitats científiques i d'aprenentatge de Hypatia.Uns anys després, d'acord amb un uniforme, Hypatia va ser assesinada per els cristians que se sentien amenaçats per la seva saviesa i profunditat dels seus coneixements científics, la van acusar de bruixa.

Isma Neggazi Meslek 4t A ESO

Hypatia, una dona que va fer història.

Hypatia va ser una de les poques dones que va interessar-se per la ciència i que va aprofundir-hi. Era tan intel·ligent que la gent considerava que superava per molta diferència a tots els pensadors de l'època. Predicava tot el que sabia sobre les teories de Plató i Aristòteles. No li agradava la superstició, sinó les teories, i defensava la llibertat d'expressió. Per aquestes actituds, li vindrien tots els problemes posteriors, que l'acabarien portant a la mort.

Hypatia va nèixer al segle IV. El seu pare, Teó d'Alexandria, li va inculcar aquella passió per la ciència que la definiria. Es va preocupar molt per l'educació de la seva filla. Hypatia va estar molts anys donant classes a la Biblioteca del Serapeu. Era un professora molt popular, que atreia estudiants de molt imperis propers. Segons la informació que es té, va inventar l'astrolavi pla, l'hidròmetre graduat de llautó i l'hidroscopi, molts d'aquests invents amb l'ajuda del seu alumne Sinesi de Grècia. Vestia com un professor i no com una dona i que passejava per la ciutat conduint el seu propi carro. Això no estava ben vist en aquells temps, per això es diu que va influenciar moltíssim la política d'aleshores.

Ciril, el bisbe cristià d'aquell moment, estava en contra de tot el que ensenyava Hypatia, sobretot del que predicava de la religió pagana (no cristiana). D'acord amb ell, alguns cristians la van agafar quan passejava amb el seu carro, la van despullar y la van esquarterar, arrancant-li la carn dels ossos i escampant-la pels carrers. Així va ser el fi d'Hypatia. Tots els seus escrits van ser cremats. Només en algun escrit dels seus alumnes es nomenada i recordada.

Després de la mort de la mare de la ciència, tots el seus alumnes van fugir a Atenes i van escampar allí els ensenyaments que un dia havia predicat Hypatia.

Com a resum, us recomano que mireu aquest video sobre la vida i les obres de la mare de la ciència: http://www.youtube.com/watch?v=VtxAX3EPDls&feature=related

Cristina R. 4t A

La primera filòsofa i matemàtica més important de la història: HYPATIA D'ALEXANDRIA

Hypatia és considerada per molts la primera científica dona de la història.
En una època en la qual les dones no tenien dret a saber sobre els coneixements, Hypatia d’Alexandria va ser molt coneguda ja que va aconseguir obrir-se el seu camí cap a la ciència.
Va néixer sobre l’any 370 dC , no es sap correctament. Amb el temps es convertiria en una dona brillant i d’una gran bellesa.
Ella, al igual que la seva mare va ser una gran música, el seu pare, Teó (Theon) fou filòsof i matemàtic. Sempre estava pendent de l’educació de la seva filla. Hypatia va renunciar a casar-se simplement pel fet d’adquirir més coneixements.
Va entrar a estudiar al museu en el qual treballava el seu pare junt amb molts més professors i que fou fundat per Tolomeu.
Hypatia, va cultivar diferents disciplines: La filosofia, les matemàtiques, l’astronomia i la música a les quals es va dedicar a ensenyar-les durant 20 anys. Es va convertir en la filòsofa i matemàtica més important de l’època.
La seva època va estar implicada en èpoques de persecucions dominades pels romans en les que obligaven a la població a convertir-se en cristians. Hypatia es va oposar, ja que no volia trair les seves idees i llavors es quan la van acusar de conspiració contra el líder cristià d’Alexandria. Uns fanàtics religiosos van posar fi a la seva vida, matant-la d’una forma molt impactant. La van esquarterar amb petxines marines mentre anava en el seu carruatge. I més tard després d’haver passejat les seves restes en senyal de triomf, la van incinerar.

Nerea González Vega 4t A.

HYPATIA D'ALEXANDRIA

Hypatia, la darrera científica de l'antiguitat, que morí a mateix temps que una època s'ensorrava...

Ciència en femení, que tant costa de trobar en les enciclopèdies, que són en definitiva un recull del saber escrit per homes. Deixem entrar a les, també, protagonistes de la història.

Escritora sense Nom : Juliana de Norwich

Entre el 1342 i el 1416 visqué una de les mes grans escriptores místiques d'Anglaterra de la que fins i tot el nom és incert ja que Juliana de Norwich nomes es un pseudònim.
Se sap poc de la seva vida i la dada mes important es la que la va fer mes famosa: A l'edat de trenta anys va caure en una malaltia molt greu que la va tenir a les portes de la mort i que li provocà una serie de visions divines que explica en un llibre que va escriure vint anys després Sixteen Revelations of Divine Love ( Setge revelacións del amor divi). Aquesta obra la va fer molt famosa en el seu temps sent venerat per L'església catòlica. També se'l considera el primer llibre escrit per una dona en anglès. Tot i que visqué en una epoca agitada els seu llibre té un punt de vista optimista en el que es considera el patiment no castig diví, sino un estri de Déu per arribar a Ells.
Ademés es compara a Déu amb una mare benèvola i misericordiosa. Malgrat que aquesta idea és molt distant al la que predominava en aquella època no va ser criticada per la església.

LA VIDA DE LA ESCRITORA MAITE CARRANZA

(Barcelona, 1958) es va llicenciar en Antropologia en 1980 i, al llarg d'una dècada va ser professora de Llengua i Literatura en un institut de Batxillerat. Durant aquest temps va iniciar la seva marxa com escriptora (Premio Lavinia 1983 i Vila de Sant Boi 1984) per a aterrar amb bon peu en el camp de la literatura juvenil gràcies a la publicació de la seva primera novel·la Ostres la teva, quin cacau! (1986). A partir dels anys noranta -i després d'haver cursat un màster d'escriptura audiovisual, va iniciar la seva carrera com guionista de televisió. Des de 1992 es dedica a l'escriptura de guions i novel·les i imparteix cursos de guió en la Universitat Autònoma de Barcelona i en l'escola Taller de Guionistes.
La seva primera novel•la juvenil va ser mereixedora del Premi de la Crítica Serra d'Or en 1986. Cap destacar alguns títols, menjo Mauro ulls Brillants, Iván l'aventurer, o una de les seves novel·les, Vols uneixi cleca ben donada?, que va ser adaptada com obra teatral i estrenada a Barcelona en 1994. La majoria dels seus llibres han estat traduïts al castellà i alguns al gallec, basc, francès, grec i portuguès. Abans de dedicar-se plenament a l'escriptura de novel·les i guions, va ser professora en un institut de Batxillerat. Ha publicat més de quaranta títols, ha estat mereixedora d'importants premis literaris, entre ells el Premi de la Crítica Serra d?Or i el Premi EDEBÉ de literatura infantil, i ha estat traduïda al francès, el portuguès, l'alemany, el grec i el polonès. Actualment compagina la creació literària amb les tasques de guionista i la docència universitària de guions. Té tres fills. Amb la seva trilogia LA GUERRA DE LES BRUIXOTES, ha adquirit una enorme fama a nivell internacional, com novel·lista de gènere fantàstic. Han estat ja traduïts a l'anglès, italià, alemany, holandès, coreà.
A més d'escriure per a nens i joves ha estrenat teatre i ha publicat una novel·la per a adults. De guionista treballa des dels anys noranta per a diverses televisions (TVC, TV1, T5, A3) escrivint els guions de programes i sèries menjo Pinnic, Poblenou, Secrets de Família, Nissaga de Poder, Rosa, El joc de viure, Laura, El Cor de la Ciutat, Homenots, Moncloa, digui'm?, Àvia d'estiu i telefimes menjo Valèria, Germanes de sang, La dona de gel, Els filles de Mohamed i l’Atlàntica. Ha participat activament en la difusió del món del guió a través de l'associació de guionistes GAC, de la qual va anar secretària i sòcia fundadora. Actualment és professora d'escriptura de guions en els Màsters de Guió de la UAB, la UIMP i el Abat Òliba. És sòcia de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Premis

PREMIS LITERARIS
• Premi de narrativa Vila de Sant Boi (1984): La veritable vocació de la 205.
• Premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa per a joves (1986): La revolta dels lactants.
• Premi de la crítica Serra d'Or de narrativa juvenil (1987): Ostres tu, quin cacau!
• Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1989): La nit dels arutams.
• Premi Edebé de literatura infantil (2002): Vols ser el nòvio de la meva germana?
• Premi Protagonista Jove (2007): El desert del gel.
• Premi EDEBÉ de literatura juvenil (2010): Paraules emmetzinades.

PREMIS DE GUIÓ
• Ondes Internacional (1993): Pinnic.
• Antena d'Or Bulgària (1993): Pinnic.
• Medalla de bronze Festival New York (1994): Pinnic.
• Premi TP (1995): Poblenou.
• Premi Institució Lletres Catalanes (1998): Nissaga de Poder.
• Premi Festival Biarritz - Millor interpretació- (2000): Valèria.
• Top ten de ficció televisiva (2001): Valèria.
• Premi Civis Ard Media Prize (Alemania (2004): Les filles de Mohamed.
• Premi GAC de Guió de Telefilm (2005): les filles de Mohamed

Producció literaria de Agatha Christie.

Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan.
va néixer el 15 de setembre de 1890 i va morir el 12 de gener de 1976. Va ser la menor de tres germans.la seva mare li va donar classes en casa, animant-la a escriure des de molt jove. A l'edat de 16 anys, va assistir a l'escola de la senyora Dryden, a París, a estudiar cant, dansa i piano.
En 1961 va ser nomenada membre de la Real Societat de Literatura i feta doctora honoris causa en Lletres per la Universitat d'Exeter.
En 1971 se li va concedir el títol de Dama de l'Imperi Britànic , un títol de noblesa que en aquells dies es concedia amb poca freqüència.

Producció literaria
Christie va publicar més de 80 novel·les i obres de teatre, principalment del tipus de l'habitació tancada i d'arguments on intervé un dels seus personatges principals.
Encara que li agradava variar la forma establerta del relat de detectius (el seu primer llibre, La mort de Roger Ackroyd, és famós pel seu sorprenent desenllaç),era escrupolosa a jugar net amb el lector a l'assegurar-se de donar tota la informació per a resoldre el problema. La majoria de les seves novel·les i relats s'han portat al cinema, com Assassinat en l'Orient Express i Mort en el Nil.
A més de ser escriptora detectivesca, Agatha Christie va escriure 6 novel·les romàntiques, algunes obres teatrals i un llibre de poemes.

Caterina Albert i Paradís (Victor Català)

(l'Escala, 1869-1966) coneguda amb el sobrenom de Víctor Català fou una escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme.
Va ser novel·lista i narradora, també va escriure poesia i monòlegs teatrals.
El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No va tardar gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català.
Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. Va rebre l'homenatge dels escriptors catalans.
Va morir al seu poble natal l'any 1966.


Biografía

Albert era la filla major supervivent del matrimoni de la burgesia terrateniente de l'Alt Empordà format per Lluís Albert i Parareda, advocat i polític republicà, i Maria dels Dolors Paradís i Farrés, escriptora aficionada de poesia.

Va estudiar solament a l'escola primària, llevat de un any passat en un internat a Girona i de classes particulars de dibuix i pintura en el seu domicili.

En 1890 mor el seu pare i Caterina es fa càrrec dels negocis familiars i de la cura de la seva mare. Aquestes activitats no li van impedir viatjar per Europa i passar algunes temporades en un pis que va llogar en 1904 a Barcelona, on es va relacionar amb intel•lectuals com Joan Maragall, Narcís Oller i Ángel Guimerà.

Els seus últims anys ho va passar postrada en el seu domicili.


Obra

Amb tan sols catorze anys va escriure Parricidi i en 1897 el drama El setè, sant matrimoni. Va aparèixer en l'escena literària en els Jocs Florals d'Olot (Girona) en 1898 on li van premiar la recopilació de poemes, Cant dels mesos i un monòleg, La Infanticida. Aquest últim monòleg va causar escàndol per la temàtica i el to amb que estava escrit. El escàndol va augmentar quan, diversos anys després, es va saber que ho havia escrit una dona. Des de llavors, va signar com Víctor Català. Ja havia usat amb anterioritat el pseudònim masculí Virgili Alacseal en alguns poemes publicats pel periòdic L'Esquella de la Torratxa.

Entre maig de 1904 i abril de 1905 va ser publicada en entregues a la revista Joventut, la seva novel•la més coneguda, Solitud, que va merèixer traduccions a l'alemany, espanyol, francès, i italià i va ser duta al cinema per Roma Guardiet en 1991 .

Obra literària

La vida literària de Víctor Català es podia dividir en tres etapes:
• Modernisme
o El cant dels mesos (1901), poemari.
o Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemari.
o Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs.
o Drames rurals (1902), recull de contes.
o Ombrívoles (1904), recull de contes.
o Caires Vius (1907), recull de contes.
o Solitud (1905), novel•la.
• Segona etapa, del 1907 fins la guerra civil
o La Mare-Balena (1920), recull de contes.
o Contrallums (1930), recull de contes.
o Un film 3.000 metres (1926), novel•la.
o Marines (1928), antologia.
• Postguerra
o Retablo (1944), recull de contes en castellà.
o Mosaic (1946), proses literàries.
o Vida mòlta (1950), recull de contes.
o Jubileu (1951), recull de contes.
o Obres Completes (1951).
o Obres Completes (1972).

La formació i visió feminista de Jane Austen

Jane Austen nasuda el 16 de desembre de 1775 i morta el 18 de juliol de 1817, va ser una destacada novel·lista britànica.
Va néixer en la rectoría de Steventon, Hampshire. La seva família pertanyia a la burgesia agrària, context del que no va sortir i en el qual situa totes les seves obres, sempre entorn del matrimoni del seu protagonista.
L'interès que l'obra de Jane Austen segueix despertant avui dia mostra la vigència del seu pensament i la influència que ha tingut en la literatura posterior.

Inicis i formació com escriptora.
No se sap exactament quan Jane Austen va començar a escriure. però seria al voltant
dels seus 16 anys, ja que disposava d'un bon nombre d'exemplars emmagatzemats. Els seus primers treballs es caracteritzen per ser d'una extensió lleugerament inferior a la de les seves obres més madures.
No creu estrictament en la figura de la institutriu, tan comuna en l'època, per a criar als nens, i així ho posa de manifest en boca d'Elizabeth, la protagonista d'Orgull i Prejudici. És evident que Austen, malgrat el seu presumpte aïllament literari, no era aliena a les tendències del seu temps, i així ho exposa en les seves obres, sobretot en el vinculat a la figura de la dona.
Poc abans de la seva mort Austen va confessar a la seva neboda Louisa Knight que hagués desitjat "escriure menys i llegir més''. Tampoc va voler, en vida, publicar algunes de les seves obres, a causa de que les considerava impròpies. Va ser llavors quan es va proposar polir les seves faltes d'estil
Crítica feminista.
La mentalitat que imprimeix en les seves obres és únicament femenina, associada a una dona que disposa de temps suficient com per a explorar el món que li envolta, assistir a balls i conferències.
Els seus escrits exposen sovint les peculiaritats de la ingenuïtat i l'absurd de la ment humana. També inclouen mostres de tolerància, paciència i caritat. L'escriptora, a més, presenta trets d'incredulitat, i ensenya als seus lectors els errors comesos per l'home, distanciant-los amb cert to humorístic, del que generalment s'associa amb la idea del que està bé i del que està malament.

Leonor de Aquitania: más que reina

Leonor de Aquitania

Leonor de Aquitania nació a Poitiers en el año 1122 y murió a Fontevraud l'Abbaye el 1 de abril de 1204. Fue duquesa de Aquitania y Guyena, condesa de Gascuña y reina de Francia e Inglaterra.

Quien se encargó de educarla en el arte de leer y escribir, la cetrería, la casa y la estrategia militar fue el Aenor de Chatellerault, duque de Aquitania, la educó como si educaría a un hombre y no a una mujer.

En el año 1137, Leonor se casa con Luis VII de Francia. De esta forma continua la tradición familiar de proteger y ayudar a la poesía trobadoresca tanto en Francia como en Inglaterra. El matrimonio entre ambos empieza a desmoronarse cuando van a Antioquia donde es acusada de mantener relaciones con uno de sus tíos. Su marido, airado por tal hecho, le obliga a marchar con él a Jerusalén. A su vuelta se quedó embarazada.

Unos meses después se casa con Enrique de Plantagenet dando lugar al Imperio Angevino, que suponía un gran desafío hacia el anterior marido de Leonor. Del matrimonio nacieron ocho hijos. El matrimonio se rompe cuando Leonor descubre la aventura de su marido con Rosamunda de Clifford. Para salvar el futuro de sus hijos, se pone en contacto con su anterior marido, para que apoye a sus hijos contra su padre. Luis saldría beneficiado si triunfaba la revuelta e incluso podría recuperar la primacía en el continente europeo.

Una vez fracasada la rebelión de sus hijos contra el padre, Leonor es acusada de traición y encarcelada durante más de quince años. Es eliberada en la coronación de su hijo Ricardo, el decide marchar y dejarla a ella como reina.

Leonor de Aquitania muere en Fuentevraud, no sabemos en qué condiciones. Se mantuvo activa hasta el último día de su muerte, luchando por asegurar el dominio de sus hijos.

Lo que no se sabe sobre el Barroco

Rastrear la historia de las mujeres en la música es una tarea difícil . Su historia a menudo difiere de la cultura musical masculina y las normas que utilizamos para medir el éxito y el fracaso frequentemente funcionan de manera muy diferente. Lo poco que se sabe sobre Barbara Strozzi basta para hacer de ella una figura feminina extremadamente interesante.
Es quizá la mujer más famosa y destacada de todas las mujeres compositoras del Barroco.

• Datos biográficos

Nacida al parecer en 1619 de una simple sirvienta, Isabel Garzoni. Barbara Strozzi fue adoptada por el prestigioso poeta Giulio Strozzi, y al parecer tmbién pudo haber sido el padre ilegitimo de Barbara, que gracias a las inquietudes artísticas que éste le insufló alcanzó pronto gran fama como cantante y comopositora.
Stronzzi estudió música con el cantante y compositor de ópera Francesco Cavalli, uno de los principales compositores de ópera de la época. Otros músicos importantes también sabían del talento de Strozzi. Nicolò Fontei le dedicó dos libros de canciones,el primero, sólo cuando tésta tenía dieciséis años.
En el 1637, su padre adoptivo fundó una academia, la Accademia degli Unisoni ( Academia de los Unísonos).Como el nombre subraya, la Academia se dedicó principalmente a la música, y Barbara parece haber sido el centro de atención. Ella no sólo cantó en las reuniones de la Academia, sino también propuso temas de discusión para los demás miembros.

• Amor a la vida y a la familia
  

Strozzi nunca se casó, pero tuvo cuatro hijos ilegítimos, todos nacidos en la década de 1640. Sus dos hijos fueron Giulio Pietro y Massimo. Sus hijas fueron Isabel y Laura. El padre fue probablemente Giovanni Paolo Vidman, a quien Giulio Strozzi dedicó sus libretos de ópera: "La finta pazza" y "La finta Savia". Esta hipótesis se basa en parte en el hecho de que los miembros de la familia Vidman, entre ellos Giovanni Paolo, dejaron dinero a los niños en su testamento. Además, la viuda de Giovanni Pablo Vidman pagó para que las chicas de Strozzi pudieran entrar en un convento en 1656. Una fuente narra que después de la muerte de Giovanni Pablo Vidman, Strozzi esplicó Vidman la violó. Algunos estudiosos han especulado que Strozzi fue reconocida en Venecia como una cortesana por su alto nivel de educación, incluyendo su capacidad musical. Varias "pruebas" apoyan esta sugerencia. Entre ellos se encuentra el retrato única sobreviviente de Strozzi, que la representa con un pecho desnudo. Un noble de Mantua, Antonio Bosso, describe a Strozzi teniendo pechos maravillosos, una observación que no es probable que han hecho acerca de una mujer de prestigio social más elevado.

• Las obras
  

Strozzi publicó sus primeras composiciones en 1644. Se trataban de madrigales que musicaban los poemas de su padre. El resto de sus ocho colecciones publicadas aparecieron después de que Giulio Strozzi muriera en 1652. Tenía poco que dejarle, y la necesidad financiera puede haber sido el motivo, en parte, de la publicación de los mismos. La mayoría de las composiciones de Strozzi, además de los madrigales mencionados anteriormente, y de algunos motetes sagrados para voz solista, son obras seculares para soprano y bajo continuo. Probablemente cantó la obra ella misma, y muchas de ellos contienen referencias a su nombre.

Algunas piezas:

L'Eraclito Amoroso

Lagrime mie

UNA MICA DE LA VIDA DE LA PINTORA FRIDA KAHLO

Magdalena Carmen Frida Kahlo i Calderón va néixer a Coyoacán el 6 de juliol de 1907 i va morir en la mateixa ciutat el 13 de juliol de 1954.

Des de molt nena va patit varies malalties de salut, va tenir poliomielitis i gracies a això li van quedar serioses seqüeles. L’any 1925 un greu accident li va provocar una fractura de columna vertebral i altres danys físics, pel que va estar molt temps postrada en cadira de rodes. Se li van efectuar 32 operacions al llarg de la seva vida, va haver d’usar cotilles i mecanismes diversos; vivències que es reflecteixen en les seves pintures. L’any 1953 van haver de amputarli una cama a causa de la gangrena, fet que la va sumir en depressió, el que la va dur a intentar suïcidar-se. L’any 1929 es va casar amb Diego Rivera, molt mes vell que ella i de físic molt més gran.

La parella va viure amor, aventures amoroses amb altres persones, odis, divorci que va durar només un any, crítica creativa sobre l’art de cadascun. Frida va viure un romanç amb Trotsky quan aquest va viure en la llar del matrimoni Ribera; després va ser acusada de la mort del líder comunista, pel que va ser arrestada però al poc temps va assolir la llibertat.

Va conèixer a moltes personalitats de l'ambient artístic, entre ells a Picasso.

La Casa Blava, el seu lloc natal, que guarda les seves cendres, va ser convertit en Museu Frida Kahlo.

Mirem els quadres de Frida Khalo en aquests videos musicals
I en aquest altre video

En la seva pintura utilitzava tècniques i temes estrets del folklore i de l’art popular del seu país. Més tard, va afegir elements, l’espai pictòric i la juxtaposició d’ objectes van potenciar l’ impacte de la seva obra, que va ser relacionada amb el moviment surrealista.
Va realizar alguns esplèndits retrats de nens però la majoria de quadres representen fundamentalment la seva experiència personal. Una de les seves frases foren “Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad”.

En aquests quadres es pot veure com Kahlo volia mostra al món la verdadera "dona".

LA VIDA ESPIRITURAL DE CLARA SCHUMANN

La gran fortaleza espiritual de la Clara Schumann


"Alguna vegada vaig creure que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea, una dona no ha de desitjar compondre. Cap ha estat capaç de fer-ho, així que, què podria esperar jo?"

Valorem les paraules de la Clara després d'escoltar aquesta peça.



Aquestes van estar les paraules de la Clara. Tot i que va tenir que suportar una vida dura com artista i plena de tragèdies en l'àmbit personal, com la separació dels seus pares, la mort prematura de diversos dels seus fills i l'intent de suïcidi i la posterior mort del seu marit, Clara Schumann va seguir endavant, gràcies a la seva força espiritual.

Tot i lluïtar per ser feliç, tenia algunes inseguretats.

Com a compositora, per exemple, dubtava del seu talent, sense importar que fos evident. No es considerava bella físicament, tot i que era una bella dona i fins i tot com a pianista, després d'escoltar Liszt qui, per cert, la admirava i la reconeixia com a gran pianista i compositora pensava que, si bé tocava millor que les dones pianistes de l'època, no tenia res a fer front al virtuós d'origen hongarès.

Clara no era precisament una dona "feminista", però, va ser una dona fora de sèrie en molts aspectes. Per aquell temps, era freqüent trobar "nenes prodigi" que tocaven molt bé obres de gran dificultat i conquerien al públic amant de la música,però la majoria d'aquestes joves, quan arribaven a certa edat, deixaven el concertista i es dedicaven a la llar, a donar classes o altres activitats musicals, allunyades dels escenaris.

 A diferència d'aquestes dones, la carrera de la Clara va continuar en els més alts nivells professionals fins pocs anys abans de morir. Tot això sense oblidar que organitzava vida d'esposa, mare i compositora).

Acabem escoltant una peça per a piano

Dia de la Dona - Oscar en femení

Encetem aquest bloc amb una dona, Kathryn Bigelow, la primera oscaritzada pel guardó a millor direcció. Sis estatuetes s'ha emportat aquesta setmana The Hurt Locker: a la pel•lícula, a la direcció, al guió adaptat, al muntatge, al so i a l'edició sonora.

També ha estat la primera dona que ha guanyat el premi al millor director que atorga el Sindicat de Directors d'Estats Units. Ademés ha guanyat els premis BAFTA i GLOBUS D'OR a millor pel·lícula i millor director, per a la mateixa pel·lícula.
Altres pel·lícules de la directora són Near Dark i Point Break.