"Alguna vegada vaig creure que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea, una dona no ha de desitjar compondre. Cap ha estat capaç de fer-ho, així que, què podria esperar jo?"
Valorem les paraules de la Clara després d'escoltar aquesta peça.
Aquestes van estar les paraules de la Clara. Tot i que va tenir que suportar una vida dura com artista i plena de tragèdies en l'àmbit personal, com la separació dels seus pares, la mort prematura de diversos dels seus fills i l'intent de suïcidi i la posterior mort del seu marit, Clara Schumann va seguir endavant, gràcies a la seva força espiritual.
Tot i lluïtar per ser feliç, tenia algunes inseguretats.
Com a compositora, per exemple, dubtava del seu talent, sense importar que fos evident. No es considerava bella físicament, tot i que era una bella dona i fins i tot com a pianista, després d'escoltar Liszt qui, per cert, la admirava i la reconeixia com a gran pianista i compositora pensava que, si bé tocava millor que les dones pianistes de l'època, no tenia res a fer front al virtuós d'origen hongarès.
Clara no era precisament una dona "feminista", però, va ser una dona fora de sèrie en molts aspectes. Per aquell temps, era freqüent trobar "nenes prodigi" que tocaven molt bé obres de gran dificultat i conquerien al públic amant de la música,però la majoria d'aquestes joves, quan arribaven a certa edat, deixaven el concertista i es dedicaven a la llar, a donar classes o altres activitats musicals, allunyades dels escenaris.
A diferència d'aquestes dones, la carrera de la Clara va continuar en els més alts nivells professionals fins pocs anys abans de morir. Tot això sense oblidar que organitzava vida d'esposa, mare i compositora).
Acabem escoltant una peça per a piano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada